Castilla en España

La Iglesia fue una de las instituciones con más poder económico, social e ideológico del Antiguo Régimen y, por tanto, una de las de mayor influencia en la historia española. A menudo se la muestra bajo un prisma de uniformidad y privilegio, obviando las particularidades de cada región y la fuerte desigualdad que cobijaba en su seno. Este trabajo aporta una visión cercana a la realidad del clero en su aspecto estructural y coyuntural en la iglesia vasca y en territorios próximos, abriendo la puerta a futuros análisis no estrictamente económicos, y es de gran interés también para...

Aquest llibre no se centra només en l'oligarquia urbana granadina entre els segles XVI i XVIII, és a més una reflexió intel·ligent sobre els grups de poder en l'Espanya moderna, les seues relacions familiars i clàniques, i també el paper que hi jugaven les institucions, la concepció del poder i la responsabilitat que assumien els «bons republicans» i «pares de la pàtria», les vies d'ascens social i polític i les relacions conflictives amb el poder central, entre altres temes. L'autor explora en aquesta obra la naturalesa d'una societat basada en l'honor, els llaços entre l'home ...

Aquesta edició recull el procés de gestació, desenvolupament i dissolució del dissentiment estudiantil universitari sota el franquisme, utilitzant com cas d’estudi la Universitat de València, en comparació amb altres universitats espanyoles i amb els moviments estudiantils coetanis d’altres països. Comprès en dos volums, el primer recull l’evolució entre el 1939 i el 1965, se centra en el llarg i complex procés d’alienació dels estudiants valencians respecte al Govern i al SEU. El segon volum, que comprèn entre el 1965 i el 1975, explica el desafiament a la dictadura que...

En este libro se aborda el estudio de la vida cotidiana de los regidores madrileños y su quehacer al frente del gobierno municipal, en un período de vital importancia para Madrid, entre el establecimiento de la capitalidad por Felipe II y su instauración definitiva tras el fallido intento de trasladarla a Valladolid en 1601. Utilizando un amplio repertorio de fuentes, en especial los protocolos notariales y las actas capitulares, su autora analiza con minuciosidad la composición social de la elite que dirige la Villa y Corte, su participación en las tareas de gobierno y el sistema de...