La religión griega en la polis de la época clásica

Amb la doble aspiració de contribuir al millor coneixement de la història de la Universitat de València i de culminar el projecte d'estudiar els seus graduats durant l'època foral analitzant l'etapa compresa entre 1650 i 1707, sorgeix aquest estudi. És per això que indaga sobre la normativa de col·lació de graus, els equips d'examinadors, el torn de priorat, les propines o els drets d'examen, entre altres. Els graduats, com a exponent de la projecció social del Estudi, constitueixen un altre apartat. Així mateix, s'arreplega en forma de catàleg- que anota el nom del graduat, la...

La mejor historia del mundo en un solo volumen: una exhaustiva crónica de la humanidad desde sus orígenes en la sabana africana al mundo surgido de las cenizas de las torres gemelas La magna Historia del mundo de J.M. Roberts es un ejercicio extraordinario de comprensión y síntesis, en el que el prestigioso historiador británico recorre la historia universal. Un iluminador relato tejido con maestría y rigor que persigue los principales procesos históricos sin dejar a un lado el arte, las religiones, la economía o los avances científicos para ponerlos en relación y así desvelar el...

Las referencias a los reyes Fernando VI y Bárbara de Braganza en la historiografía suelen ser tan escasas como previsibles. Los pocos estudios que reparan en los monarcas, en su labor política y en su vida, comienzan todavía hoy lamentado su desconocimiento y terminan con lo más divulgado: la locura de un rey que no pudo vivir una vez muerta su mujer. El reinado de Fernando VI parece una "sala de espera" hasta que la llegada de Carlos III iniciase la serie de las grandes reformas del Despotismo Ilustrado. Sin embargo, la contabilidad del reinado presenta muchos aspectos positivos. No...

A les darreries de l'edat mitjana, el patrimoni de la Corona a les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià estava format per les viles d'Ontinyent, Alcoi, Biar, Bocairent i Penàguila, enquadrades administrativament per les seues respectives batllies locals. D'elles extreia la monarquia unes rendes d'accentuat caràcter agrari, on predominaven el terç-delme, els monopolis reials -forns, molins, carnisseries- i els tributs fixos de la peita i la cena. El caràcter estable dels tipus impositius d'aquests drets i les modalitats de la seua gestió -arrendaments, emfiteusi- limitaven la...