La rosa que te viste. Poemas de amor.

El lenguaje es un cabrón y el poema no lo condensa. Ya no aquí, en Winter. Hace décadas Vallejo, Neruda y Parra acabaron con La Palabra mítico-atómica que concentraba en sí la totalidad de un mundo atemporal y sin cuerpo, aislando, dentro del lenguaje, partículas de inocencia que sobrevivían sin remordimiento a cualquier masacre. Subsistió, empero, este deseo radical de emancipación, este proceso Winter, no estacionario, que elide el yo y la sintaxis para liberar lo que queda de los sentidos –poesía aún– del lenguaje, ese “asesino” manipulado por los poderes. La vanguardia ...

Sobre las palabras del poema y hasta en sus silencios, sobresale el temor y el conocimiento de realidades escondidas, y es posible acercarse a ellas para una mejor entrega.

Una col·lecció de relats, publicada de forma pòstuma, que mostra l'admiració del poeta cap al cel estrellat. Està compost per 35 peces que parlen de la ciència astrològica de l'època a partir del folklore, el catolicisme o l'observació estel·lar. Un conjunt poètic i místic que s'eleva sobre les penúries i alegries de la condició humana cap a una visió més propera a Déu. Amb un ús elevat de la simbologia, Al cel conté alguns dels poemes més coneguts de l'autor, com Ales, una de les darreres peces de la col·lecció. Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un...

Leopoldo Lugones Argüello's first book of poems, Las montañas del oro, contained measured and free verse prose and appeared during the height of modernism. Later he published two more collections inspired by Rubén Darío. Odas seculares marked a change in his style, exalting the Argentine riches inspired by Virgil. His poetry becomes intimate in later works, and some of his posthumous poems have a more narrative style.