El conocimiento organizado de un hombre de Trento. La biblioteca de Pedro del Frago, obispo de Huesca, en 1584

Es publiquen en aquest volum una sèrie de comunicacions sobre el teatre medieval de la península Ibèrica que es van presentar en el XI Colloquium de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médieval (Elx, 2004). s'hi s'examina el ric i complex panorama del teatre medieval peninsular des de diversos angles: des de la teatralitat folklòrica i l'espectacularitat cerimonial als textos dramàtics escrits en la frontera entre l'Edat Mitjana i el Renaixement; des del teatre de tema religiós al de tema profà. La pluralitat d'aproximacions metodològiques a aquesta matèria...

Los mejores textos de Arturo Pérez-Reverte sobre su gran pasión: el mar Los barcos se pierden en tierra ofrece no solo un insólito goce náutico sino una aproximación iluminadora a la personalidad y el mundo del escritor a través de la que quizá sea la mayor de sus pasiones. «El mar restalla en las cuartillas que tengo sobre la mesa y que el viento agita blancas como penachos de espuma. Son las páginas de Los barcos se pierden en tierra, este libro que recoge textos y artículos de Arturo Pérez-Reverte sobre mares y marinos, varios de ellos bien conocidos de los que le seguimos,...

Aquest llibre és un estudi de la censura i recepció que les obres d?Ernest Hemingway van tenir a Espanya. En el primer capítol es demostra que quan el nord-americà va escriure «Per a qui toquen les campanes» defensava la política cultural de l?Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura. A més, s?hi ofereix una anàlisi al·legòrica de la novel·la amb l?objectiu de demostrar com el text s?assembla a les al·legories d?Alberti. El segon capítol resumeix la crítica espanyola sobre les obres de Hemingway. Es fa atenció especial a les ressenyes anticipades ...

Prudence tiene seis años y está harta de recoger, de darse prisa, de obedecer... Por eso, cuando su madre la llama, ella prefiere escaparse a su propio mundo, un mundo hecho imágenes fantásticas y coloridas en el que no caben las palabras. Menos mal que el camino es de ida y vuelta...