La invención del deseo

This volume presents ten articles about the Hispanic theatre. It presents over more than 150 pages a range of studies that go from the end of the Middle Ages to the present day of the liturgical dramatization to the process of transforming a collection of poems into a play, from Argentina and Mexico to the Canary Islands and Majorca. It pays attention to certain works ("Davallament de la Creu", the comedies El villano en su rincón, La Varona castellana y El príncipe despeñado by Lope de Vega, the prologues by Antonio de Solís, the Ifigenia by Jovellanos, Nuevo género by Felipe...

La comprensió del teatre de l'inici de l'època barroca en la seua dimensió espectacular, a través de l'anàlisi de documents figuratius conservats a Espanya entorn d'aquest moment, constitueix el nucli d'aquesta investigació sobre iconografia teatral, aspecte tan imprescindible com demorat en la història del teatre espanyol. Per a examinar la relació entre iconografia i literatura, s'ha procedit a l'elaboració d'un mètode d'anàlisi del document iconogràfic teatral inspirat en la tradició teòrica italiana de l'estudi iconològic de la imatge dramàtica, que es posa en pràctica...

BAKKUM, G.: Capenate esú CIL I2.476,6 = XI.6707,6, CIL I2.2496,9. BOLKESTEIN, M.: Free but not arbitrary: 'emotive' word order in Latin? GARCÍA-HERNÁNDEZ, B.: Modificación prefijal y régimen sintáctico. El testimonio de Arusiano Mesio. HENGST, D. DEN: Hidden polemics. Ammianus' digression on Egypt (Res Gestae 21.15-16). HERMAN, J.: Remarques sur l'histoire du futur latin - et sur la préhistoire du futur roman. KROON, C. & P. ROSE: Atrociter corruptus? The use of 'narrative' tenses in Ammianus Marcellinus' Res Gestae. LAVENCY, M.: Rex qui fuit - rex qui esset - rex cum esset. RISSELADA, ...

La poesía mistraliana es de gran esencialidad y de una inmensa fuerza interior, las cuales se funden para forjar poemas de contorno nítido, de cara y de cuerpo dimantinos. En ellos nada sobra, nada falta: lo pleno vivifica un decir casi siempre infalible. Lo que nos legó, compuesto en lo fundamental de Desolación, Tala, Lagar y Poema de Chile, revela una poesía novísima y arcaica, de vocación endógena, con un elan ascensional de veras soberano.