Zonas de libertad (vol. II)

Esta edición recoge el proceso de gestación, desarrollo y disolución del disentimiento estudiantil universitario bajo el franquismo y utiliza como caso de estudio la Universitat de València, en comparación con otras universidades españolas y con los movimientos estudiantiles coetáneos de otros países. Comprendido en dos volúmenes, el primero recoge la evolución entre 1939 y 1965 y se centra en el largo y complejo proceso de enajenación de los estudiantes valencianos respecto al Gobierno y al SEU. El segundo volumen, que comprende entre 1965 y 1975, explica el desafío a la...

Interesarse por sus preocupaciones y ayudarles a realizar las actividades que les motivan son aspectos fundamentales. Es fundamental hablar con los abuelos, preguntarles acerca de su estado, en lugar de dar por hecho que su ayuda está siempre disponible. Hay que evitar que se comprometen a realizar tareas de cuidado que les superen y que ponen en riesgo su libertad y, en casos extremos, su salud. «Algunos son incapaces de decir ‘no puedo’ o, mucho menos, ‘no quiero’, aunque hagan caso omiso de sus naturales y crecientes limitaciones». Los mayores sienten que rejuvenecen gracias al...

El pasado cambiante. Historiografía y capitalismo. Siglos XIX-XX suposa tant una anàlisi dels diversos enfocaments proposats sobre l'origen i desenvolupament del capitalisme com una reflexió sobre la dinàmica interna, en el seu context social, del treball dels historiadors. Als dos primers capítols, s'estableix un diàleg amb sociòlegs de la ciència, historiadors i especialistes d'altres dominis que tracten d'introduir-se en la lògica de les ciències i de la història en les seues formes d'enfrontar-se amb la realitat externa, sobretot sota les coordenades que marquen la societat i...

Las impresiones y comentarios que Barcelona inspiró a algunos de los más importantes escritores de habla hispana (como Galdós o García Lorca) a consecuencia de su estancia en la ciudad en diversos momentos históricos.

Aquest llibre no se centra només en l'oligarquia urbana granadina entre els segles XVI i XVIII, és a més una reflexió intel·ligent sobre els grups de poder en l'Espanya moderna, les seues relacions familiars i clàniques, i també el paper que hi jugaven les institucions, la concepció del poder i la responsabilitat que assumien els «bons republicans» i «pares de la pàtria», les vies d'ascens social i polític i les relacions conflictives amb el poder central, entre altres temes. L'autor explora en aquesta obra la naturalesa d'una societat basada en l'honor, els llaços entre l'home ...